Transparència política.

Últimament hi ha bastant debat sobre els informes que fan determinades administracions per tal de prendre decisions.
De una de les notícies a l'ajuntament de Barcelona llegia que la oposició podia llegir els informes però no els podía fer públics!!!
Perquè no? No se m'acut cap, absolutament cap raó de no fer-los públics, però sí que moltes per fer-los públics:

1. S'han pagat amb diners públics per tant, són públics. Podem arribar a la absurditat de que per exemple cadascun dels ajuntaments de Catalunya encarregui el mateix informe, ja que no pot accedir al del poble veí. HI ha informes com per exemple per saber si el propi ajuntament ha de demanr permís d'obres per fer obres, que no ha de variar gaire entre ajuntaments. De totes maneres, que s'encarregui aquest informe deixa molt malt parats els propis serveis jurídics.
2. Si són públics es fa més difícil l'ús de informació privilegiada. Si es fa un estudi previ a una reforma urbanística i l'estudi és públic tothom pot saber les intencions municipals i per tant es fan més difícils els moviments de compra especulatius a partir d'informació privilegiada, ja que deixa de ser-ho.
3. Es dona credibilitat a l'acció política, ja que els ciutadans poden entendre millor el perquè es prenen determinades decisions.

Quines raons hi ha per no publicar-les? he dit que no me'n venia cap al cap, però sí que ni ha, el que passa es que les que hi ha són per amagar que les coses no es fan bé.

1. Pagar favors. Els informes són moneda de canvi d'altres serveis. Per tant tant el tema com el contingut són trivials o inútils. La adjudicació es fa a dit, i tal com arriba l'informe es arxivat.
   
2. Que passa quan aquests informes no són per prendre una decisió sinó per poder justificar una decisió ja presa?. Doncs que s'encarrega un informe que justifiqui un resultat i llavors s'anuncia que a partir de l'informe es pren una decisió. Per tant l' adjudicació de l'informe no es fa a un "gran entès" en el tema sinó a un "enteradillo" que sigui afí a la linia a justificar. I clar la afinitat millora amb un bon preu. Publicar l'informe podria fer que altres entesos en el tema no tan afins en discutissin el contingut. Per tant el millor es treure un llibre ben gruixut, dir que ha estat molt car i que diu que s'ha de fer tal i qual, però sense ensenyar-lo

En definitiva, les raons per no publicar són per amagar algunes vergonyes sota l'estora, les de publicar es per mostar que tot es fa correctament.
Per acabar també seria bo que el procés d'encàrrecs d'aquests informes fos transparent, amb l'elecció de professionals el més neutres i equànims possible, evitant aquells que tenen o han tingut relacions molt clares amb els partits.